domingo, 1 de julio de 2012

De Raspall a Botey,


Granollers estils de fer ciutat


L’arquitectura  es quelcom més que un art, és una expressió de la nostra societat que s’identifica amb els temps que vivim. Fora de la critica arquitectònica feta per arquitectes poc són els aspectes que és comenten sobre els edificis que ens envolten, que provingui  la resta de la societat.  Des del que moviment d’arquitectura moderna va triomfar a les escoles d’arquitectura i imposar un model d’arquitectura global amb frases tan generalistes com “menys és més” de Mies van de Rohe, “ornament i crim” d’Alfred Loos,  l’arquitectura moderna ha envaït els nous edificis urbans amb menys o mes fortuna, a gairebé qualsevol punt del planeta des de Xangai a Granollers.

Mentre arquitectes com Le Corbusier,  veia en les places dures i grises de ciment, un jardí, la concepció de la resta de la població que no va estudiar arquitectura, no entén aquest tipus d’intervenció de la mateixa manera. Però com el disseny de les nostres ciutats ha estat fruit d’un gran despotisme il·lustrat, es poc comú consultar a la ciutadania sobre les intervencions realitzades, l’estil funcionalista s’ha imposat amb menys o mes fortuna tant la perifèria de la ciutat així com en alguns centres històrics. Però hi ha un efecte més enllà de la percepció estètica de la arquitectura, el disseny urbà implica moltes més disciplines.